El presumpte retrat més fidel de Juli Cèsar en una exposició a Arles

Les campanyes d'excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d'Arles de Provença han descobert un gran nombre de vestigis romans. Ara més de 600 d'aquestes troballes es poden veure a la mostra "Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d'excavacions al riu Arles" al Museu d'Arles antiga.

La mostra es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010. Probablement la peça més destacada és un bust de Juli Cèsar que podria ser un dels retrats més antics i fidels del dictador romà, potser fins i tot fet en vida. Trobareu una presentació en línia de l'exposició al web del Museu d'Arles antiga. També podeu veure la notícia en aquest reportatge de TV3:

Exposició sobre les campanyes d'excavació a Boquer a Pollença / Vacants de clàssiques a les Balears

El Museu de Pollença acaba d'inaugurar l'exposició Les campanyes d'excavació a Boquer, un recorregut històric a través de peces, reproduccions i panells que mostra els treballs arqueològics realitzats en el jaciment talaiòtic i l'antiga ciutat romana de Bòcor (Bocchorum o Bocchoris en llatí, Port de Pollença) des de l'any 2001. Fins al 30 de novembre.

Més informació: Diario de Baleares

Encara vacants les places de llatí i grec a instituts de les Balears

La Conselleria d'Educació balear va publicar fa dues setmanes una convocatòria extraordinària per cobrir algunes vacants de llengües clàssiques amb professors de les Illes o de fora. Però de moment els alumnes d'aquests centres encara estan obligats a estudiar llatí i grec per Internet.

Més informació: Diario de Baleares

Seminaris a quatre bandes Pròxim Orient antic i món egeu

Cicle organitzat pels professors Jaume Pòrtulas (Departament de Filologia Grega UB) i Joaquín Sanmartín (Departament de Filologia Semítica UB - IPOA).

Les relacions entre el Pròxim Orient Antic i el Món egeu i mediterrani, abans i després de l’any 1000 aC, constitueixen un tema actualment en estudi. En cada una de les cinc trobades que formen aquest cicle, ens proposem que dos estudiosos joves lectors, doctorands, estudiants de Màster) discuteixin amb dos especialistes més avançats.

Els debats tindran lloc els dies indicats, a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia UB, de 18 a 21 hores.

• 29 d’octubre: Els mapes mentals i l’orientació en l’espai. Països remots i confins de la terra. La idea de mapa. Ponents: J. Sanmartín i J. Pòrtulas. Moderadors: Cristian Tolsa i Constantino Vidal
• 19 de novembre: El temps i la seva expressió lingüística. Ponents: Mariona Vernet i Eulàlia Vernet. Moderadors: Gregorio del Olmo i Roser Homar
• 10 de desembre: Estructures i recursos de la narrativa: de Gilgamesh a Homer. Ponents: Adelina Millet i Jesús Carruesco. Moderadors: Maite Clavo i J. Sanmartín
• 14 de gener: Guerres santes. Imperialisme i religió. Religió, mite i política. Ponents: Jordi Vidal i Xavier Riu. Moderadors: Jaume Llop i Sergi Grau
• 28 de gener Déus astrals: Sol, Lluna, Venus. Els mites de catasterisme. Ponents: Lluís Feliu i Jordi Pàmias. Moderadors: Montserrat Reig i Rodrigo Hernáiz

Encara es persegueix Hipàcia?

Recupero una notícia de fa bastants dies sobre Agora, la pel·lícula sobre Hipàcia d'Alexandria. Properament es podrà veure a molts països però ara com ara a Itàlia no n'està prevista l'estrena. Justificadament o no, molts pensen que el Vaticà ha pressionat per evitar-hi la distribució d'un film que recorda la figura d'una màrtir de la "ciència" enfront del fanatisme religiós encarnat aquí per sant Ciril, bisbe d'Alexandria i pare de l'Església. Per aquest motiu s'han creat un grup al Facebook i un web per recollir signatures per demanar poder veure la pel·lícula a Itàlia.

Més informació: La Stampa

Calen professors de llatí i grec a les illes Balears

Vuit instituts de les illes no tenen professor de llatí i grec. En alguns d'ells s'ha sortit del pas impartint aquestes assignatures per internet. En uns altres s'espera que s'hi enviï un substitut o que es cobreixi una plaça que va quedar deserta al concurs d'interins. I és que resulta que a les Balears no hi ha llicenciats suficients per atendre la demanda de llengües clàssiques al batxillerat. 

 Més informació: Diario de Mallorca (via Carlos Cabanillas). / Uns estudis necessaris

Afers exteriors a Grècia, amb l'hel·lenista Eusebi Ayensa

Descobert un conjunt funerari a Tarragona

Unes obres al Col·legi Sagrat Cor de Tarragona descobreixen un conjunt funerari amb cambres -probablement un mausoleu familiar- que conserven restes de pintures, sis esquelets humans i altres troballes com llànties, lacrimals i una làmina de plom amb un malefici.

Més informació: Diari de Tarragona / Fotografies de les restes trobades.

Uns quants llibres sobre Hipàcia d'Alexandria

Amb l'estrena avui de la gran producció Ágora d'Alejandro Amenábar sobre l'astrònoma i filòsofa Hipàcia d'Alexandria s'han publicat o reeditat un bon nombre de llibres al voltant d'aquesta interessant figura de l'antiguitat tardana. Alguns d'ells dónen una informació molt més precisa que una pel·lícula d'estil hollywoodià, malgrat que aquesta l'ha fet conèixer a un públic molt més extens. Aquí en recullo alguns:

• Hipatia de Alejandría (Hypatia ediciones), de Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué. Segons la ressenya que fa Ignasi Aragay a l'Avui (8/10/2009) s'hi assenyalen alguns errors o llicències de la pel·lícula:
• Hipàcia no va morir als 45 anys sinó als 60,
• Hipàcia no es va enfrontar al cristianisme sinó que apostava per la convivència religiosa. La principal font sobre ella és Sinesi de Cirene, deixeble seu i cristià, i Orestes, prefecte d'Alexandria i també cristià, la va defensar dels atacs de Ciril, bisbe d'Alexandria.
• Hipatia de Alejandría, de Maria Dzielska (Madrid, Siruela), publicat el 2004 i reeditat ara.
• Hipatia, de Clelia Martínez Maza (Madrid, La Esfera de los libros, 2009), no es limita a la vida de la científica sinó que reconstrueix la seva època i la seva ciutat donant una visió històrica de la convulsa Alexandria.

Actualització: Montserrat Tudela i Sandra Ramos em passen l'avís sobre dues novel·les sobre Hipàcia:

• Ipazia, scienziata alessandrina, d'Adriano Petta (2004),
• Hipatia o Los últimos esfuerzos del paganismo en Alejandría de Charles Kingsley (1853).
  

D'altra banda també val la pena destacar que El diari de l'escola va dedicar una edició a Hipàcia.

Més informació: El Periódico, El País (9/10/2009)

Record de Carles Riba

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort del poeta i hel·lenista Carles Riba (1893-1959). De moment on més ressò hi hagut d'aquesta efemèride és a la blogosfera, tal com podeu comprovar en aquesta entrada del blog Raons que rimen que recull un immens nombre d'entrades a la seva figura. De tots aquests apunts destaco pel seu interès per als estudis clàssic el de Margalida Capellà.

Ara bé, els actes "oficials" de commemoració no s'inicien fins demà 7 d’octubre amb la lliçó inaugural ‘Carles Riba i la Universitat’ impartida per Carles Miralles, a les 12 h. al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Més endavant tindran lloc altres homenatges:

• Diàlegs al voltant de l’obra i la figura de Riba, coordinats per Jordi Cornudella i organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Cambó-Fundació Bernat Metge, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (octubre-novembre del 2009).
• Dimarts 13 d’octubre: El poeta. Diàleg entre Pere Gimferrer i Carles Camps. Lectura de poemes per Víctor Obiols.
• Dimarts 20 d’octubre: L’humanista. Diàleg entre Jaume Pòrtulas i Raül Garrigasait. Lectura de traduccions del grec per Sílvia Bel.
• Dimarts 27 d’octubre: El crític literari. Diàleg entre Joan Triadú i Jordi Malé. Lectura de textos crítics per Jordi Cornudella.
• Dimarts 3 de novembre: L’intel·lectual cívic. Diàleg entre Albert Manent i Carles-Jordi Guardiola. Lectura de cartes per Xavier Bosch.
• III Simposi Carles Riba, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009) amb ponències i taules rodones previstes al voltant de quatre nuclis temàtics:
• Riba i la literatura europea
• Irradiació de l’obra de Riba
• La poesia de Riba
• Llengua i gèneres literaris en l’obra de Riba
• Acte acadèmic a Madrid, a la Biblioteca Nacional, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, on Luis Alberto de Cuenca, José Manuel Pascual i Carles Miralles intervindran entorn de la recepció de la poesia de Riba, i en general, de la poesia catalana en les terres de parla castellana (15 de desembre del 2009).

Per acabar us deixo amb el capítol dedicat a Riba de la sèrie de TVC El meu avi (2001). Ja sabem que un dels seus néts també té vel·leitats poètiques però amb un actitud vital diametralment oposada.

Més informació

Temporada Alta clàssica a Girona

La divuitena edició de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya 2009 se celebra de l'1 d'octubre fins a l'11 de desembre. Entre els més de setanta espectacles n'hi uns quants de tradició clàssica:

• Ds. 3/10/2009, 21 h: Kavafis, amb Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis, Auditori de la Mercè,
• Dv. 9/10/2009, 22 h: Prometeu no res de Diego Anido, Silvia Delagneau i Jordi Oriol, sala La Planeta,
• Ds. 10/10/2009, 21 h: Tito Andrónico de William Shakespeare. Cia. Animalario, Teatre Municipal,
• Dl. 12/10/2009, 19 h: Ifigenia de Jordi Coca, Cia Marduix, sala La Planeta,
• Dg. 6/12/2009, 19 h: L'Odissea d'Homer, traducció de Carles Riba. Dir. Antonio Calvo, Teatre de Salt.

Un estudi de la UOC desfà el mite dels nadius digitals

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza l'ús de les tecnologies en l'oci dels joves d'entre 12 i 18 anys. El resultat desmunta el mite de l'anomenat "nadiu digital", segons el qual les generacions que han nascut en un món digital tenen una habilitat en la ulització de les TIC. En realitat la majoria dels adolescents fan un ús molt molt bàsic de la cultura digital, malgrat que sigui la seva, i no exploten tot el potencial que tenen les noves eines tecnològiques.

En aquesta conclusió ja hi havíem arribat els professors que solem aplicar les TIC a la nostra docència: es constata que la major part dels adolescents només coneixen el Fotolog, el Facebook, el Messenger i poca cosa més. Això no vol dir, es clar, que sí que n'hi hagi una minoria que tingui una real i profunda destresa digital.

Més informació (Avui)

D'altra banda UOCpapers dedica el seu últim número (8, 2009) al Treball col·laboratiu, visions disciplinàries

Cicle: una lectura comentada dels clàssics grecollatins a la UAB

Cicle de conferències: Una lectura comentada dels clàssics grecollatins

Horari: 14.30 h - 16.00 h (dijous)

Lloc:Torre Vila-Puig (Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Entrada gratuïta. Cal fer reserva prèvia: amics@uab.cat / 93 581 14 90

• 15 d’octubre: L’Odissea d’Homer, a càrrec de Joan Alberich,
• 29 d’octubre: Les Meditacions de Marc Aureli, a càrrec de Joan Alberich,
• 12 de novembre: Les Odes d’Horaci, a càrrec de Joan Gómez Pallarès,
• 26 de novembre: Ciceró, filòsof, a càrrec de Jaume Medina,
• 10 de desembre: Èdip rei de Sòfocles, a càrrec de Jordi Pàmies,
• 17 de desembre: Set contra Tebes d’Èsquil, a càrrec de Rosa-Araceli Santiago,
• 14 de gener: Satíricon de Petroni, a càrrec de Gemma Puigvert,
• 11 de febrer: El vodevil del fantasma, de Plaute, a càrrec de Joan Carbonell,
• 25 de febrer: El conte de Psique i Cupido d’Apuleu, a càrrec de Joan Carbonell.
  

Més informació

Cicle sobre l'Antiguitat i la cultura d’avui a Girona

Cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d’avui", tardor 2009.

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona

Horari: 20 h

• Dijous 5 de novembre: “La cultura clàssica i la política cultural, del segle XX al segle XXI”, a càrrec de Pere Izquierdo i Tugas,
• Dimecres 11 de novembre: "Kerunta: Un viatge als orígens íbers de Girona”, a càrrec de Josep Maria Nolla,
• Dijous 19 de novembre: “De Focea a Empúries, una odissea a la Mediterrània occidental”, a càrrec de Jordi Vivó,
• Dijous 26 de novembre: “Reportatge fotogràfic: Un viatge a Atenes i al Peloponès", a càrrec de Lluís Sala,
• Divendres 27 de novembre. “Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón.

Més informació

Cicle sobre Iannis Ritsos a Barcelona

L'Associació Catalana de Neoheŀlenistes ha preparat un cicle de conferències, col·loquis i actuacions musicals sobre el poeta grec Iannis Ritsos (1909 - 1990) en ocasió del centenari del seu naixement a la Residència d’Investigadors CSIC.

• Dijous 15 d’octubre, 19:00
• Monòlegs dramàtics de Ritsos, a càrrec de Jordi Coca i Joan Casas
• Representació d’uns fragments del monòleg Helena, a càrrec de Carme Callol i Mercè Managuerra
• Dijous 22 d’octubre, 19:00
• Traduir Ritsos, taula rodona amb Rubén Montañés, Jesús Cabezas i Jaume Almirall
• Musicar Ritsos, a càrrec de Joan Carles Blanco
• Concert de poemes de Iannis Ritsos, a càrrec de Clara Vilaseca i Joan Carles Blanco
• Divendres 30 d’octubre, 19:30
• Iannis Ritsos: l’home i el poeta, a càrrec d’Eri Ritsu, Eusebi Ayensa i Oriol Izquierdo
• Poemes en versió catalana cantats per Josep Tero i llegides per Carme Callol
• Dimarts 3 de novembre, 19:00
• La poètica de Ritsos i la seva recepció a Europa i Amèrica, a càrrec de Sam Abrams i Jordi Julià
• Divendres 13 de novembre, 19:00
• Recital de versions catalanes de poemes de Ritsos

Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors,
carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 93 443 27 59

Més informació (PDF)

Programes del XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC i del V Fòrum Auriga

Ja es poden consultar els programes de les dues principals trobades clàssiques d'aquesta tardor a Catalunya:

• XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Artes ad humanitatem: Literatura, art i didàctica entorn al món clàssic: Programa (PDF), Tarragona, 22-24 d'octubre del 2009.
• V Fòrum Auriga, Figueres, 7-8 de novembre del 2009.

La Bernat Metge arriba al llibre electrònic a través d'Edicions 62

La setmana passada s'anunciava aquí la nova Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, coeditada per l'Institut Cambó i Edicions 62. Ara ja s'ha presentat la col·lecció i per tant tenim més informació. La novetat més cridanera és que aquesta col·lecció es publicarà en dos formats: llibre imprès i llibre digital. En la versió electrònica els exemplars es podran adquirir en els formats digitals més estesos: EPUB, MOBI i PDF i es comercialitzaran des de les plataformes disponibles (els webs de la Bernat Metge, del Grup 62 i d'Edicions 62), i des de llibreries.

La Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge editarà obres ja publicades a la Bernat Metge, però presentades només amb el text traduït -sense l'original grec o llatí-, amb les notes imprescindibles i amb una introducció sobre l'autor i l'obra, treta de l'Oxford Classical Dictionary.  La intenció és fer arribar els clàssics de la Bernat Metge al públic en general amb un preu raonable (per sota dels vint euros). 

En una primera fase s'han proposat l'edició de trenta volums, però la Biblioteca Grècia i Roma no és una col·lecció tancada. Se'n publicaran entre sis i vuit títols l'any. Els dos primers volums publicats, ja a les llibreries, són les Tragèdies tebanes de Sòfocles, traduïdes per Carles Riba, i La poesia eròtica d'Ovidi. A final d'octubre apareixerà Els deu mil de Xenofont i a final de novembre les Vides de Calígula, Claudi i Neró de Suetoni. Els autors grecs aniran alternant amb els autors llatins.

La col·lecció s'inicia, doncs, amb una traducció representativa de Carles Riba, en part com a homenatge del cinquantè aniversari de la seva mort. Per això el volum de Sòfocles inclou, excepcionament, uns apèndixs amb la introducció i les notícies preliminars de Riba. 

Més informació: Vilaweb

La Ilíada torna a Barcelona

Del 14 de setembre al 4 d'octubre de 2009, la companyia Q-Ars Teatre torna a representar a la Biblioteca de Catalunya l’obra Ilíada, basada en Homer, Ilíada d'Alessandro Baricco. El muntatge que, ja va ser posat en escena amb força èxit durant la passada edició del festival Grec, està dirigit per Tom Bentley-Fisher i interpretat per Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sánchez.

Les funcions tindran lloc de dimecres a dissabte a les 21 h, i diumenges a les 19 h.

La mateixa obra es representarà a Terrassa, al Teatre Municipal Alegria, el dissabte 17 d’octubre a les 21 h.

Informació

Dossier de premsa

Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge

Després de l'èxit de Els clàssics de la Bernat Metge al quiosc ara neix com a iniciativa de la mateixa Fundació Bernat Metge (editorial Alpha) i Edicions 62 una nova col·lecció de clàssics grecs i llatins amb la voluntat de fer arribar les traduccions d'aquesta fundació a un públic ampli i amb un preu assequible. Són a punt d'arribar a les llibreries els dos primers volums:

• Sòfocles, Tragèdies tebanes: inclou Antígona, Èdip rei i Èdip a Colonos, traducció de Carles Riba.
• Ovidi, Poesia eròtica: recull Amors, Art amatòria i Remeis a l'amor, traducció de Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

Un nou projecte destinat a difondre la literatura grecollatina i la llarga tradició d'estudis clàssics en català que se suma a les recents iniciatives anteriors de posar la Fundació Bernat Metge en el món d'avui.

Més informació

Novetats filosòfiques per a l'estiu

Recentment han sortit algunes bones traduccions de textos del pensament grec i llatí, a un preu assequible, que val la pena destacar:

• Teofrast, Caràcters, edició bilingüe grec-català a cura de Josep Batalla, Obrador Edèndum. Un retrat psicològic de tipus humans no gaire recomanables, amb divertides caricatures de Joan Vizcarra. Pàgines de mostra.
• Sèneca, La vida feliç, introducció i traducció de Núria Gómez Llauger, Angle editorial. Sèneca es va atrevir aquí a definir la felicitat i a assenyalar el camí per aconseguir-la. Vés a saber si ell mateix va seguir els seus propis consells i si va arribar a ser feliç.
• Julià l'Apòstata, El banquet dels cèsars, edició bilingüe grec-català a cura d'Àngel Martín, Adesiara editorial. Una sàtira dels emperadors romans escrit per un d'ells.

No són pas textos feixucs i per tant són de lectura ben recomanable per a l'estiu.

Resultats de l'enquesta sobre les clàssiques a secundària

El passat mes de maig l'equip de clàssiques de l’ICE de la UAB va enviar a tots els centres de Catalunya una enquesta sobre la situació de les llengües clàssiques a secundària. Del miler de centres que imparteixen educació secundària a Catalunya, van arribar 217 respostes.

Ara us presentem un document amb els resultats. Preteníem obtenir un mapa de l’ensenyament de les clàssiques al nostre país, elaborar un recull de formes d’organització de les nostres matèries a l’ESO i al batxillerat, i compartir la informació amb tots vosaltres per tal d'impulsar la reflexió i el debat dins el nostre col·lectiu. Som conscients que l’enquesta no representa una mostra prou significativa a l’hora d’analitzar-ne els resultats, però, en tot cas, suposa la resposta de companys sensibles a la situació de les clàssiques al territori, especialment en aquests moments novament tan delicats per a la seva pervivència als centres.

Agraïm a tots els que ens heu respost l’interès per compartir les estratègies de treball que apliqueu als vostres centres. En aquest sentit, esperem que la lectura del document també us pugui servir per afegir nous recursos. Tanmateix, amb l’arribada de la LOE a segon de batxillerat el proper curs i amb el nou acord de ponderacions per a l’accés a la Universitat, les nostres matèries, encara més desvalgudes, també s’hauran de defensar i mantenir amb estratègies col·lectives. Per part nostra, hi ha el compromís de presentar aquests resultats a les institucions professionals, educatives i universitàries corresponents, perquè en prenguin una posició activa.

Us convidem a participar en espais de reflexió, com el fòrum de Chiron, on s'acaba d'obrir un espai per a les clàssiques a Catalunya, en el qual es pot debatre el document i discutir les accions que es puguin dur a terme.

Equip de treball de professors de clàssiques de l’ICE de la UAB

Victoria Bescós
Margalida Capellà
M. Jesús Espuña
Gemma Garcia
Sebastià Giralt
Caterina Riba

Podeu veure el document en línia o descarregar-lo (PDF).

Rostres de Roma a Barcelona

Tiberi (foto: Ana Ovando)

L'exposició Rostres de Roma es podrà visitar a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) de Barcelona entre el 9 de juliol i el 13 de setembre.

La mostra, produïda pel Museo Arqueológico Nacional i organitzada per Caja Mediterráneo està formada per un excepcional conjunt de 15 retrats imperials pertanyents a les dinasties dels Julioclaudis, la dels Flavis, Antonins i la dels Severs. S'hi suma un conjunt de 15 retrats privats, entre els que s'inclouen peces relacionades amb l'àmbit funerari, com sarcòfags i esteles. La mostra, que es va presentar per primera vegada a Alacant, també ha visitat altres ciutats com Palma de Mallorca o València. Del seu pas per València podeu veure'n les fotos d'Ana Ovando.

D'altra banda s'acaba de renovar la sala del món romà de la col·lecció permanent del MAC, segons ens explica el web institucional.

Vil·la romana en perill a Paterna

Les restes d'una vil·la romana a Paterna, municipi de l'Horta Oest de València, corren perill de desaparició segons denuncia Jorge Cubells en el seu web, on trobareu informació sobre la vil·la, les circumstàncies de l'amenaça urbanística i enllaços a articles periodístics sobre la qüestió.

Diccionari d’arqueologia en línia

El TERMCAT ha publicat en línia un diccionari d’arqueologia que recull prop de dos mil termes catalans amb definició, indicació d’àrea temàtica i equivalents en castellà i anglès. Es tracta de la versió telemàtica del Diccionari d’arqueologia (2002). Sens dubte és una eina molt útil, perquè s'hi recullen una gran quantitat de tecnicismes de l'art antic, l'arqueologia i l'epigrafia. Així, per exemple, hi trobarem els noms dels vasos grecs -com ara crater, cílix, lècit / lècitos- que de vegades ens fan dubtar. També ens permet descobrir que bucchero es pot dir búcar i que cal dir estilòbata (en masculí).

Ara, al meu parer hi ha un seguit d'aspectes que es podrien millorar.

• Potser hi ha un nombre excessiu de doblets com 'pòdium / podi' i caldria eliminar-ne a favor de la forma millor adaptada a la nostra llengua ('podi').
• Ja vam comentar aquí la forma hermes: en la meva opinió seria preferible 'herma' per evitar confusions.
• És un error greu que carcer aparegui com un terme llatí en femení, quan és masculí. Per contra les diverses accepcions de 'tolos' haurien de ser femenines, el gènere que té la paraula θόλος en grec amb el sentit arquitectònic de 'volta' o 'edifici circular'. A més, si no m'erro, una tolos no ha de ser necessàriament un temple, com recull la segona definició, sinó que pot ser un edifici no sacre com la famosa Tolos de l'àgora d'Atenes.
  
• Molts termes són llatinismes i així apareixen indicats, però incoherentment un gran nombre de mots o expressions llatines no s'indiquen com a tals. Per exemple, tots els noms de les espècies d'homo haurien d'apareixer com a termes llatins, igual que expressions com in antis o imago clipeata.
• Hi he trobat a faltar termes com tubulus, villa urbana o villa suburbana.

Més informació: nota de premsa (PDF).

IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone a Barcelona

Del dilluns dies 29 de juny al dimecres 1 de juliol tindrà lloc a Barcelona el IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone, organitzat pel Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de la Facultat de Filologia de la mateixa universitat i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

El Laboratorio està integrat per professionals de les arts escèniques i la dramatúrgia antiga de diversos països. Les jornades, que inclouen conferències, debats i espectacles especialment entorn de la figura d'Ifigenia, conviden a la reflexió sobre el cos femení i la malaltia o l'exclusió social a través de l'experiència del mite i del teatre.

Més informació (PDF)